Jornada WOMART
La Jornada Womart articula diverses conferències en clau de gènere que pretenen posar de manifest , d’una banda, la presència i el reconeixement de les artistes dones en els circuits institucionals de les arts visuals, i de l’altra, abordar a història de La Model des d’una mirada en femení .
Womart: art i dona
Dissabte 6 d’octubre de 12h a 13:30h
En aquesta conferència es convidaran artistes visuals, expertes en gènere i gestió cultural i diverses professionals vinculades al món artístic i de la comunicació per debatre sobre la presència actual de les dones artistes en el sector museístic i galerístic així com també sobre el seu reconeixement en premis i certàmens de caràcter nacional.
Ponents: Paula Bonet, M.Àngels Cabré, Miriam Alarcón i Marta Domènech Gutiérrez Moderació a càrrec de Neus Molina Alfonso.
La Model: passat i futur en clau de gènere.
Dissabte 6 d’octubre de 17h a 18:15h
La segona conferència programada en la Jornada Womart girarà al voltant de la història de La Model i s’articularà en dos eixos diferenciats: el passat com a centre penitenciari i el seu futur amb els nous usos que acollirà l’espai.
Ponents: Maria Nadal, Charo González i Sylviane Dahan.
La presó. Una mirada des del gènere
Dissabte 6 d’octubre de 18:30h a 19:45h
Treballadores socials i funcionàries de la presó, expertes en Justícia Restaurativa, historiadores i professionals de l’urbanisme i l’arquitectura exploraran què ha estat i què serà La Model i les presons (especialment les de dones) des de la perspectiva de gènere i quins són els reptes que cal afrontar perquè s’incorpori aquesta mirada.
Ponents: Emma Fernández, Elisabet Almeda i Aida C. Rodríguez.
Womart: art i dona
Paula Bonet
Paula Bonet (Vila-real, 1980) Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, completa la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino. El seu treball es centra en la pintura a l’oli, el gravat i la il·lustració. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Oporto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic. La seva obra, carregada de poesia i bolcada en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels que és autora tant del text com de la imatge. “Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End” (Lunwerg, 2014) , “813” (La Galera, 2015) –un homenatge a l’obra i a la figura del director francès François Truffaut- i “La Sed” (Lunwerg, 2017) -un llarg poema en clau feminista-, són els seus projectes més coneguts.
M.Àngels Cabré
Mª ÀNGELS CABRÉ (Barcelona, 1968), escriptora i especialista en feminisme cultural. Ha publicat poesia, narrativa i diversos assaigs sobre dones i cultura com Leer y escribir en femenino (2013), A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX (2015), Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes (2016), María Luz Morales. Pionera del periodismo (2017) i Miralls creuats: Roig/Capmany (2017; Premi Vallverdú d’Assaig). En breu publicará un llibre sobre la Barcelona literària en clau femenina. Col.labora habitualment als mitjans de comunicació i imparteix conferències. Docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere.
Marta Domènech
Consultora i gestoria cultural a la cooperativa LA TAULA (www.lataula.coop). És membre de la Junta Directiva de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i membre del col·lectiu Dones i Cultura.
Neus Molina
Llicenciada en Humanitats i Periodisme. Postgrau en polítiques culturals europees. Màster en Gestió Cultural. Cap de cultura del diari Jornada. Editora de la revista Godot de cultura i arts escèniques. Escriu de cultura i feminismes a eldiario.es, Público, Catalunya Plural i El Nacional. Col·labora a RNE. Forma part d’ADPC (Associació Dones Periodistes de Catalunya) i del Col·lectiu Dones i Cultura.
Miriam Alarcón
Llicenciada en Filosofia i especialitzada en teoria de l’art contemporani, comissària d’Ús Barcelona i gestora cultural a la plataforma d’art urbà Rebobinart. Art i feminisme són dos dels seus principals interessos tant a nivell personal com a nivell professional, els quals l’han portat a dirigir el projecte Womart, una iniciativa que reivindica la necessitat de revertir l’actual desigualtat de gènere en el sector de les arts visuals.
La Model: passat i futur en clau de gènere.
Maria Nadal
Nascuda a Barcelona, concretament a La Model. Feminista activista, escriptora a la recerca d’històries i de la seva pròpia historia, que plasma a les seves obres i mandales.
Charo González
Fou una de les primeres treballadores socials de l’antiga presó Model (1983). Té estudis de treball social a Valladolid (1982) i estudis de criminologia a la facultat de Dret de Barcelona (1985-86). El 1990 la van traslladar a la Comissió Territorial d’Assistència social de Girona amb destí al Centre Penitenciaria de Figueres. El 2014 va esdevenir cap de programes de treball social al Centre Penitenciari Puig de les Basses on treballa actualment.
Sylviane Dahan
De nacionalitat francesa, nascuda a Alger l’any 1947, viu a Barcelona des de 1988. Membre de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Actualment, n’és la Presidenta. Professora voluntària a l’Ateneu de l’Associació. Coordina la Vocalia de Dones i la revista de l’entitat, des de la qual van guanyar del primer Premi 25N contra les violències de l’Ajuntament de Barcelona amb el projecte “Dones d’Enllaç”.
La presó. Una mirada des del gènere
Emma Fernández
Historiadora i divulgadora cultural. Fundadora d’ANDRONAcultura, projecte dedicat a la recerca i difusió de la memòria històrica. També treballa al Museu d’Història de Barcelona. Ha escrit recentment el llibre El Raval i els inicis del Feminisme Obrer publicat per Tot Raval. Porta anys investigant i difonent la Història del Moviment Feminista a Barcelona a partir de ponències, exposicions i projectes de diversos formats com el festival d’art i feminismes La Dinamitera (Del 2012 al 2016)
Aida C. Rodríguez
És cap de projectes i investigadora a la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL i professora associada d’Ètica a La Salle – URL. Llicenciada en Filosofia i màster en Drets Humans i Ciutadania, prepara la seva tesi doctoral sobre els fonaments ètics de la justícia restaurativa.
Elisabet Almeda Samaranch
Elisabet Almeda Samaranch és Catedràtica de Sociologia del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Membre del Grup de Recerca COPOLIS “Benestar, Comunitat i Control Social”, i del Grup d’Innovació docent CEFOCID-COPOLIS. Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en “Social Welfare and Social Planning” per la University of Kent at Canterbury, Postgrau del “Common Study Programme on Criminal Justice and Critical Criminology” de la UB y llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB. La seva tasca de recerca i docència s’ha desenvolupat en tres grans àmbits: sistemes d’execució penal (control social, delinqüència femenina i presons de dones), canvis i polítiques familiars (diversitat familiar, famílies monoparentals i polítiques de benestar i gènere), i memòria i identitat (sociologia de la memòria i gènere). En tots ells, ha portat a terme diverses recerques i ha publicat un extens ventall de llibres, articles científics i de divulgació social. Participa en vàries xarxes, comissions i associacions sobre els seus temes d’estudi, entre les que destaca la coordinació de la Xarxa Temàtica Internacional sobre Gènere i Sistema Penal i la Xarxa Temàtica Internacional de Recerca sobre Families Monoparentals.
