El cicle de cinema “Cinema a la Galeria” projecta una selecció de pel·lícules a l’espai de l’antiga Presó Model de Barcelona, ara en transformació per a esdevenir un pol cultural enmig d’un parc. El cinema és font d’inspiració reconeguda per a molts pensadors de la ciutat. Els urbanistes projecten barris, carrers i places però els cineastes hi posen la vida, el relat, l’essència, la causa. I per a dissenyar un bon contenidor, imaginar com es desenvoluparà l’acció és fonamental. El cinema és una fàbrica de producció de records de llocs on, sense haver-hi estat mai, es poden narrar històries profundament humanes. El cinema és una invenció eminentment urbana i les pel·lícules són una bona manera de projectar les ciutats al món, i sobretot, de difondre les idees que s’hi couen.
Amb motiu del Festival Ús, es projectaran a La Model una selecció de pel·lícules que recullen amb molta sensibilitat històries úniques que projecten valors universals. El cicle de cinema compta amb la presència de cineastes i pensadors urbans de reconegut prestigi que reflexionaran al voltant d’idees com la vulnerabilitat, la legalitat, justícia i les represàlies, la resiliència i el compromís. Cinema amb valors cívics en un entorn que necessitarà temps i generositat per digerir els canvis.
Un nen d’11 anys que treballa per ajudar la seva família. Una dona empresonada per dir el que pensa. Un home que va ser executat. Tres mirades, tres veus, una sola història. Un documental del 2000 sobre els que viuen a l’espatlla del món, dirigit per Javier Corcuera Andrino i premiat al Festival de Cine de San Sebastián.
En aquesta primera tertúlia s’invitarà els ponents a reflexionar i participar en un debat sobre temes relacionats amb la vulnerabilitat de les persones i la influència que té la ciutat i la societat en aquestes situacions. Amb les projeccions del documental i la pel·lícula es pretén crear una visió crítica i reflexió entre tots els assistents sobre els temes tractats per enriquir el debat posterior.
Ponents: Fernando León, Jaume Roures i Sandra Bestraten
Aquesta pel·lícula dirigida per Fernando León de Aranoa el 2006 conta la història de dues dones, de dues prostitutes, de dues princeses. Una d’elles es diu Caye, té gairebé trenta anys, el serrell de perruqueria i un atractiu discutible, de barri. Zulema és una princesa desterrada, dolça i fosca, que viu cada dia l’exili forçós de la desesperació. Quan es coneixen estan en llocs diferents, gairebé enfrontats: són moltes noies que veuen amb recel l’arribada d’immigrants a la prostitució. Caye i Zulema no triguen a comprendre que, tot i certa distància, les dues caminen per la mateixa corda fluixa. De la seva complicitat neix aquesta història. La Caye diu que les princeses són tan sensibles que no poden viure allunyades dels seus regnes, perquè es moririen de pena. Part de raó deu tenir, perquè els dies se li fan cada vegada més difícils per la Zulema, els silencis més llargs, els filferros més estrets.
Les males pràctiques i la corrupció al Ministeri d’Interior a partir de les gravacions entre el ministre Jorge Fernández Díaz y Daniel de Alfonso que va revelar el diari Público el juny del 2016. Amb els testimonis en exclusiva de dos comissaris i un sergent de la Guardia Civil, desvela una xarxa d’interessos i corrupteles que va més enllà de la persecució dels enemics polítics, que configura una trama de favoritismes i corrupteles que implica policies, jutges, fiscals i empresaris: una estructura dins de l’estat que ofereix els seus serveis als més poderosos. El documental repassa també les males pràctiques del Ministeri d’Interior des de l’inici de la transició.
En aquesta segona jornada del cicle de cinema es tractaran els temes de legalitat, justícia i represàlies, introduïts per la projecció del documental recent sobre trames de corrupció del Ministeri d’Interior i la pel·lícula de Salvador que tracta de l’última execució per garrot vil a la mateixa presó Model de Barcelona. Amb aquesta tertúlia i debat s’invita a repensar i reflexionar sobre què significa la justícia i com s’hauria d’abordar.
Ponents: Manuel Huerga, Patricia López i Maria Sisternas
El 2 de març de 1974, el jove militant del Moviment Ibèric d’Alliberament, Salvador Puig Antich, es va convertir en l’últim pres polític executat a Espanya mitjançant el “garrot vil”. Aquesta pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga i produïda per Mediapro en 2006, narra la seva història i la dels intents desesperats de la seva família, companys i advocats per evitar-ne l’execució. Protagonitzada per Daniel Brühl, Tristán Ulloa, Leonardo Sbaraglia, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Celso Bugallo…
Durant onze setmanes, set estudiants de dret i set presos dialoguen durant dues hores sobre la seva experiència vital (felicitat, justicia, responsabilitat, por…) i sobre les possibilitats i dificultats de la reinserció. A través d’aquest diàleg descobrim com evoluciona l’actitud de cada participant, des de les reticències i els prejudicis inicials fins a la comprensió de que la veritat és complexa i no es pot reduir a un estereotip. Un retrat sense màscares de dos col·lectius valents que aposten per trencar la seva bombolla i entendre les raons de l’altre. Un documental del 2015 de Gilbert Arroyo i Marc Parramon, produït per Media 3.14 del Grup Mediapro.
La resiliència és la capacitat de les persones a recuperar-se després d’haver estat afectat per pertorbacions o interferències. El mateix passa amb les ciutats. És important tenir la capacitat de recuperar-se després d’esdeveniments desafortunats. Precisament d’aquesta qüestió s’invita a reflexionar i debatre, tant de la capacitat de les persones com de les ciutats a superar obstacles i recuperar-se.
Ponents: Gilbert Arroyo, Marc Parramon i Andrés Pérez Viladrich
Un lloc aïllat enmig del mar: Una plataforma petroliera, on només treballen homes, on ha ocorregut un accident. Una dona solitària i misteriosa que intenta oblidar el seu passat (Sarah Polley) és portada a la plataforma perquè cuidi d’un home (Tim Robbins) que s’ha quedat cec temporalment. Entre ells va creixent una estranya intimitat, un vincle ple de secrets, veritats, mentides, humor i dolor, del que cap dels dos sortirà indemne i que canviarà les seves vides per sempre. Una pel·lícula sobre el pes del passat, sobre el silenci robat que es produeix abans de les tempestes, sobre vint-i-cinc milions d’ones, un cuiner espanyol (Javier Cámara) i una oca. I sobre totes les coses, sobre el poder de l’amor inclús en les pitjors circumstàncies. Una pel·lícula dirigida per Isabel Coixet el 2005.